marxa nordica1

La marxa nòrdica va sorgir com a part de l'entrenament per a l'esquí de fons; els esquiadors finlandesos van començar als anys 30 del segle XX a entrenar-se durant els mesos sense neu fent "marxa amb bastons". A partir dels anys 60 es va practicar com una activitat física independent de l'esquí i va ser a finals dels anys 90 quan es van crear tècniques específiques de marxa nòrdica, amb bastons dissenyats expressament per practicar-la.

La marxa nòrdica és una activitat física recomanable per a la major part de les persones, com ho és el caminar, que es pot practicar amb diferents intensitats depenent de l'edat i l'estat físic. La principal diferència respecte a la marxa sense bastons és que fa treballar pràcticament tota la musculatura, no només les cames; respecte a córrer, te l'avantatge que és menys agressiva amb les articulacions (turmells i genolls). Com a avantatges generals per a la salut, la marxa nòrdica ajuda en la correcció de mals hàbits corporals, millora el sistema cardiovascular i la capacitat respiratòria, la coordinació i la mobilitat.

marxa nordica2

Com qualsevol activitat física, afavoreix l'alliberament d'endorfines, millorant així la sensació de benestar i reduint l'estrés. A més, la marxa nòrdica ajuda a prevenir el limfedema a les dones susceptibles de desenvolupar-lo i contribueix a disminuir-lo en les dones que ja n'estan afectades.

Tot i estar indicat, en general, per a totes les persones, és convenient aprendre'n la tècnica per evitar lesions i treure'n el màxim partit, per la qual cosa es recomana començar a practicar la marxa nòrdica amb un instructor qualificat.

Amb la col·laboració de:

bendhora logo