Durant la malaltia es passen per diferents fases i en cadascuna d'elles es pot passar per diferents moments, inicialment de xoc o incredulitat per poc a poc anar adaptant-se a la situació de malaltia, posant en marxa els recursos necessaris per anar fent front a les diferents demandes de cada moment de la malaltia com són el diagnòstic, fer front als tractaments, la fase de supervivència un cop finalitzats els tractaments i controlada la malaltia en què cal aprendre a conviure amb els possibles efectes secundaris dels tractaments i els canvis a nivell físic, emocional, psicològic, social i espiritual, el temor a les recidives un cop superada la malaltia, les revisions periòdiques ...
Al principi tot sembla enfonsar-se, la percepció de la situació és tan amenaçant i els recursos són percebuts com insuficients i aquesta situació genera un gran sentiment d'indefensió i sofriment que creuen que no seran capaços de superar, però a mesura que es va avançant en el procés van adquirint recursos i van recuperant la percepció de control i la força necessària per fer front a totes i cadascuna de les dificultats.
Sovint, des del diagnòstic i durant el procés dels tractaments, no queda gairebé temps per reflexionar o per connectar amb el significat de la vivència del que està succeint i, sovint, en acabar el procés, és quan apareixen les pors, els sentiments de tristesa, d'inadequació, etc... i quan tenien l'expectativa de sentir-se millor, és quan més necessitat d'ajuda precisen. D'aquí la importància de la prevenció i de l'acompanyament i suport emocional durant tot el procés, per disminuir els factors de risc de complexitat un cop finalitzat el procés.
Ainhoa Videgain, psicooncòloga