En aquest article et vull aportar eines que et puguin servir per poder gestionar d'una forma constructiva i positiva aquesta situació tan nova per tots.

Quan ja vèiem la llum a la fi del túnel, la realitat ens confronta amb un nou repte, de nou, sense precedents: conviure amb una nova realitat per un temps molt superior per al que inicialment estàvem preparats.

Si el confinament va suposar un repte, la volta a aquesta nova realitat no ho és menys, i és que compaginar un nou planning diari (per exemple; sortides en horaris determinats, noves rutines laborals, els fills dins de la llar, etc.), juntament amb el distanciament social, rutina higiènica, incertesa, preocupacions econòmiques i la por al contagi, podria generar nivells elevats d'estrès.

Desconfinamient, què? i com ?, milers de preguntes per resoldre que mantenen al nostre cos en un vaivé de canvis, on la sensació de control trontolla i la necessitat tan humana d'anticipació, també. Per descomptat, una molt bona oportunitat per aprendre a manejar-se amb la incertesa, en realitat, és la vida mateixa, què us explicaré a vosaltres: ens passa alguna cosa que ens atura i confronta la nostra capacitat de control per ensenyar-nos a gestionar la incertesa, en aquest cas, ens ha parat a tots alhora.

L'inici del confinament va estar marcat per la reacció normal de por, la dificultat per manejar l'ansietat, la vida dins de casa, les relacions familiars amb els convivents, la distància amb altres éssers estimats, la por al contagi i a emmalaltir, la preocupació al voltant de la sustentació econòmica, etc. Actualment, continuen moltes d'aquestes emocions, com la por a contagiar i ser contagiat, com a reacció normal i que ens impulsa a protegir-nos. A més, moltes persones compten amb un llast de tota la situació viscuda... com problemes econòmics, familiars, i duels complicats, entre un llarg etc.

No obstant això, confio plenament en la resiliència, és a dir, la capacitat de sortir enfortit en condicions adverses o traumàtiques, i en la capacitat natural de l'ésser humà per trobar recursos que el tornin a l'equilibri. De fet, aquests casos constitueixen més la norma que l'excepció. Persones que han trobat en si mateixes, i en el seu entorn, recursos per gestionar aquesta situació millor del que elles mateixes haguessin imaginat. Probablement, et puguis identificar amb aquest perfil de persones; sorprès de tu mateix pel maneig que has fet de la situació? Sorprès dels teus fills?...

Quines serien algunes claus per aconseguir la resiliència?

  • Tornaré sempre a emfatitzar la importància de la recerca del sentit. El sentit de la vida, en qualsevol circumstància que ens toqui viure, ajuda a créixer en la resiliència. Dirigir la teva vida cap a valors importants per a tu, en definitiva, genera benestar i satisfacció, i redueix emocions que ens allunyen d'allò que realment valorem.
  • D'altra banda, el suport social de qualitat, saber trobar aquest suport, valorar-lo i dirigir les nostres accions per mantenir-lo en la nostra vida.
  • La capacitat per a la introspecció. Conèixer les nostres emocions / pensaments, reconèixer-los, identificar el seu origen per gestionar-los millor. Així mateix, la capacitat d'autocrítica, tan important per aconseguir la transformació.
  • La confiança en un mateix i en la capacitat natural per refer-se de les situacions difícils. Saber demanar ajuda i rebre-la.
  • I entre moltes més coses, el sentit de l'humor i la creativitat permeten una bona adaptació a les noves circumstàncies que la vida ens va presentant.

Us proposo un senzill exercici experiencial:

Probablement, ja has donat el teu primer passeig després de l'confinament; t'has adonat de com se sent el sol i el vent a la teva cara? t'has oblidat del mòbil i d'altres distractors, per connectar-te amb tots els teus sentits en la relaxació del teu cos mentre passeges, com és el mitjà que t'envolta? Hi ha persones que em comenten que estan descobrint detalls del seu barri que desconeixien; probablement, abans passaven per aquests llocs mirant a terra, pensant què anaven a fer després o simplement, mirant el mòbil.

Prepara't per a les pròximes coses que degustaràs de manera especial a causa d'aquesta situació. Com sap una abraçada? Aprofita la teva primera abraçada, prepara't per viure-ho amb atenció plena i decideix qui serà la primera persona amb la qual viuràs aquesta bonica experiència. Tria bé! Ara i sempre!

linea nena1

AngelicaGarcia 250

Angélica García és llicenciada en Psicologia per la Universidad de Granada, especialista en Psicologia Clínica (via PIR) a l’Hospital Regional de Málaga, amb formació específica en Psicooncologia de càncer de mama per la Unitat de Psicooncologia de l’Institut Català d’Oncologia de Barcelona (ICO). Actualment, està cursant el tercer programa de Doctorat en Psicologia de la Salut per la Universidad de Málaga.

És Facultativa Especialista en Psicologia Clínica del Hospital Parc Taulí de Sabadell, professora referent de preparació PIR de l’Acadèmia APIR i psicooncòleg a Grup Àgata.

La reconstrucció després del càncer de mama és una decisió que s’ha de prendre entre el cirurgià plàstic i la pacient.

El diagnòstic d’un càncer de mama és sempre un cop molt dur en la vida de qualsevol dona i, ocasionalment, en l’home. La resposta immediata a la notícia és molt variable, però amb factors comuns: por, angoixa, insomni, estrès, diarrees, estrenyiment, dubtes enfront del futur, depressió, no trobar la manera de comunicar-ho als éssers més propers, ... Preocupa pensar en la quimio / radioteràpia i les seves conseqüències i es produeix un rebuig a la cirurgia per por a l’acceptació del resultat, ja sigui per la mateixa persona afectada o per la parella o l’entorn. I al final, la pregunta clau: Ho superaré?

Només tenim dues posicions úniques y veritables:

  • L’acceptació. És un punt clau per afrontar tot el procés, que es preveu incòmode i dur, però que amb el temps podrà portar-nos a un final desitjat i esperançador. Demana temps i, a vegades, algun tipus d’ajuda psico-oncològica.
  • La confiança total en l’equip que escollim per ser tractades. Aquest equip acostuma a estar encapçalat per un ginecòleg que, assessorat per un comitè d’experts, decidirà quin és el millor tractament en cada cas.

L’acceptació i la confiança són, doncs, indispensables. No hi ha dubte possible, perquè la condició necessària i imprescindible és l’acceptació del tot en un marc de confiança.

Un cop acabat el procés del tractament de la malaltia, queden estigmes sobre la nostra imatge corporal, particularment en la zona del tòrax i els sinus. En aquest moment podrem plantejar altres qüestions summament importants:

  • Acceptem el resultat final. Pensem que podem conviure amb ell i que no afectarà la nostra qualitat de vida.
  • No acceptem el resultat i ens decantem per una reconstrucció mamària.

CirurgiaSi ens decidim per la segona possibilitat, entrem en una altra fase del procés: fins ara podríem dir que la prioritat era "destructiva". La reconstrucció ens introdueix en la fase "constructiva", orientada a obtenir la imatge física d’abans d’iniciar el tractament, que a la vegada aporta, una millora psíquica, mental, social, laboral, etc..

Cal tenir clar que en aquest nou temps, és a dir, abans d’iniciar aquesta fase, hem d’assessorar-nos el millor possible..

Com ens hem d’assessorar? La resposta és ben senzilla: el cirurgià plàstic és l’especialista indicat per orientar-nos i aconsellar-nos. Ell és qui ens ha d’explicar totes les possibilitats tècniques existents en el nostre cas particular, a la vegada, fer-nos comprendre els possibles fracassos als quals estem exposats. És fonamental gestionar molt bé les expectatives.

De tot l’anteriorment exposat, deduïm que necessitem del facultatiu una informació veraç, clara i fàcil de comprendre. No han de quedar dubtes. Hem de poder preguntar tot allò que ens preocupa o desitgem saber, sense cap mena de vergonya o restricció.

És en aquest punt quan, i a partir de l'intercanvi actiu i la contraposició d’informacions i expectatives entre cirurgià i pacient, podrem prendre la millor decisió que haurà de ser compartida sempre per les dues parts.

linea nena1

NOMBRE

Dr. Pere Serret

  • Co-Director del Servei de Cirurgia Plàstica, Reparadora i Estètica de Clínica Corachán.
  • Director Honorari del Servei de Cirurgia Plàstica, Reparadora i Estètica de l'Hospital de Sant Pau des de Gener 2005.
  • Cap de Servei de Cirurgia Plástica, Reparadora i Estètica de l'Hospital de Sant Pau, 1998 - 2004.
  • Professor Associat de la Universitat Autònoma de Barcelona, fundador i responsable de la Optativa de Cirurgia Plàstica.
  • President de la Societat Catalana de Cirurgia Plàstica, Reparadora i Estètica, 1993 - 1995
  • Vocal de la Junta de la Societat Espanyola de Cirurgia Plàstica, Reparadora i Estètica, 1994 - 1996 / 2011 -2013
  • Membre Numerari de la Societat Espanyola de Cirurgia Plàstica, Reparadora i Estètica

Escoltem música, sempre. Escoltem-la també durant aquestes setmanes de confinament, aquest temps d'incertesa que ens està posant a prova a tots. Quina? La que ens vingui de gust en cada moment. No se m'acut cap motiu, ni durant el confinament, ni abans ni després per escoltar música que no ens vingui de gust. Però les opcions són tantes que de vegades no sabem ni què triar; com que el nostre estat d'ànim va canviant, us faig cinc propostes per a cinc moments diferents. I, qui sap, potser estirant d'aquests fils fareu les vostres pròpies llistes.